• Notes històriques
• Alellencs Il.lustres

ALELLENCS IL.LUSTRES I PERSONES IMPORTANTS QUE HAN TINGUT RELACIÓ AMB ALELLA

FRANCESC COROMINES I DESPLÀ (1450) – El més important dels Senyors de la Casa d’Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l’ampliació de l’Església. Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou Mestre Racional i Conseller de Ferran el Catòlic.

PERE COMPANY D’ALELLA (1460) – un dels cabdills de la guerra Remensa. Després de moltes vicissituds, cal destacar la seva anada a Guadalupe, l’any 1485, per discutir, juntament amb altres cabdills remenses, amb Ferran el catòlic, el problema de la guerra. Per la sentència de Guadalupe fou condemnat a mort, però aquesta pena li fou commutada per l’obligació d’acompanyar el rei a la conquesta de Granada.

GUILLEM PUJADES (1465) – Fou renomenat, en temps de Joan II, Conseller i Conservador del Patrimoni Reial i Mestre Racional del rei. L’any 1475 fou nomenat virrei de Sicília juntament amb Guillem de Peralta. El Rei li concedí la jurisdicció de les terres que posseïa a Alella.

JOAN ANDREU SORS (1470) – Vicari General de la Seu en 1470, per haver-se quedat la Seu vacant durant la guerra de Joan II, en aquest període féu de veritable bisbe de Barcelona. Sembla que, a l’any 1497, és Conseller de la Diputació.

LLUÍS DESPLÀ– El més important dels rectors d’Alella i a l’ensems Ardiaca de la Seu de Barcelona. Féu construir el presbiteri actual i la Rectoria. Són nombrosos els seus records, a la Parròquia. Rector del 1508 fins al 1524.

PERE DE MAGAROLA (+ 1644) – Prelat i escriptor nat a Barcelona i afincat a Alella. Fou prior de l’Església de Santa Anna i bisbe d’Elne, de Vic i de Lleida.

ONOFRE TALAVERA – Rector d’Alella durant 50 anys. Doctor en filosofia i teologia. Ordenà l’Arxiu parroquial i foren nombroses les obres fetes en el seu rectorat (1645-1692).

SALVADOR LLEONARD (1713) – Cap dels serveis d’espionatge i contraespionatge de la Guerra de Successió, foren molts els seus serveis i reconeguda la seva eficiència per la causa catalana. L’ajudà el seu germà Francesc.

MIQUEL DE CALDERÓ (+1705) – Il·lustre jurisconsult i persona important en el Principat. Ocupà els càrrecs d’Advocat de reial Cancilleris, Oïdor de la Reial Audiència, Advocat Fiscal Patrimonial i Regent de la reial Cancilleria. En el seu temps es va construir l’actual Mas Calderó.

MIQUEL GARRIGA I ROCA (1804-1888) – Aquest alellenc assolí fama com a arquitecte. Entre les seves obres destaca en Gran Teatre del liceu de Barcelona, iniciat per Francesc d’A. Soler. Hi féu la segona sala d’Europa, només superada per la de l’Scala de Milà. També fou obra seva la Casa de la Vila, al Masnou. Al 1858 l’Ajuntament de Barcelona aprovà el seu projecte d’eixample de la capital, que després seria substituït pel d’Ildefons Cerdà.

JOSEP HOMS I MOGAS (1851-1929) – Metge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, de la Marina Mercant i de l’Asil Naval, mereixent el títol de Benefactor d’aquesta última institució. Anomenat al 1900 metge director d’una important companyia d’accidents de treball, publicà aleshores el seu “Cuadro institutiu i consell per a auxiliar als que prenen mal o s’indisposen durant lo trevall”, que encara es conserva en algunes fàbriques de Barcelona. Fou la providència dels malalts pobres del poble, als que visitava gratuïtament i els proporcionava medicaments, diner i aliments. Alella agraïda col·locà una làpida commemorativa la casa on nasqué, actual “Can Balena”.

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (1854-1909) – en la seva joventut fou dependent de comerç. Més tard treballà com a revisor del ferrocarril de Barcelona a França. Emprengué també alguns negocis, entre ells la importació de vins i tornà a cursar la carrera de mestre. Un cop graduat, fundà l’Escola Moderna, inspirada molt directament en els principis llibertaris, que Ferrer propagà amb gran activitat. Acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), el 9 d’octubre comparegué davant un consell de guerra i, condemnat a mort, fou afusellat el dia 13 a Montjuïc. La seva intervenció directa en els fets anteriors no ha pogut ser provada.

FERRAN FABRA I PUIG (1866-1944) – Marquès d’Alella, industrial i polític, fill de Camil Fabra i Fontanills, primer Marquès d’Alella (1833-¡902). va seguir la carrera d’enginyer industrial, que acabà al 1886. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare, fou elegit diputat provincial al 1889, senador al 1907, 1910 i 1914 i al 1922 alcalde de Barcelona, que exercí fins el cop d’estat de Primo de Rivera (1923). Aportà la seva valuosa ajuda econòmica en iniciar-se la construcció del celler social de l’Alella Vinícola, de la qual en fou el primer President Honorari. Féu edificar les escoles conegudes amb el seu nom. El 13 de febrer de 1941, Alella li atorgà el títol de “Fill Adoptiu” de la població.

ISIDRE PÒLIT I BUXAREU (1880-1958) – Tercer dels quatre fills d’un modest matrimoni forjat en el terrer de “casa Gaetana”, de minyó sentí veritable vocació pels estudis. Al 1904, al cap de dos anys d’haver obtingut el títol de llicenciat en Ciències Fisicomatemàtiques, amb la qualificació d’excel·lent i Premi Extraordinari, va doctorar-se a Madrid. Exercí una sèrie de càrrecs importants, obtingué diferents títols honorífics i publicà incomptables treballs científics. Nomenat Director de la Secció Astronòmica de l’Observatori Fabra, el 22 de gener de 1941, fou assignat el seu nom a una formació lunar, en reconeixença a la important labor realitzada. El dia 3 d’agost de 1948, els alellencs li dedicaren un merescut homenatge nomenant-lo “Fill Preclar d’Alella, i l’Ajuntament instituí una beca denominada “Doctor Pòlit”, per a estudiants del poble.

EMILI PÒLIT I BUXAREU (1887-1915) – Germà de l’anterior, fou un poeta verament sincer i original. En bona part de la seva obra poètica es sentí lligat a Alella, on va néixer. Les composicions: Roses Sacres, Abans i ara Tarongers místics, evocadores de “casa Gaetana”, foren premiades en els Jocs Florals de Badalona (1913 i 1914) i de Sant Martí (1914). Amb el títol “Vers i Prosa”, un grup de poetes i amics íntims de l’Emili Pòlit, aplegaren els seus treballs literaris. L’obra fou editada a Barcelona l’any 1915, pocs mesos després de la mort del seu jove autor.

ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910) – Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d’abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l’usdefruit d’una institució religiosa dedicada a l’ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis mesos després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de “Torre del Governador”, es convertida automàticament en “Institució Borrell de l’Escola Pia d’Alella”, sota la protecció de Ntra. Sra. de la Mercè.